Sexualitat i alteracions neurològiques

28 Abr Sexualitat i alteracions neurològiques

“Pero si una persona no es capaz de rendirse a sus sensaciones por mucho que se encuentre con otro no llegará a vivir con plenitud esta relación. En efecto, la sexualidad es pura vida. Conectarse con ella es conectarse con el goce y el placer que te proporciona fuerza para fluir ante la adversidad.”

Nacidas para el placer – Mireia Darde

La sexualitat: definició i fases

La OMS defineix sexualitat com:

“el conjunt de condicions anatòmiques, fisiològiques i psico-afectives que caracteritza cada sexe. També és el conjunt de fenòmens emocionals i de conducta relacionats amb el sexe, que marca de forma decisiva a l’ésser humà en totes les seves fases de desenvolupament”.

Durant segles es va considerar que la sexualitat en els animals i en els éssers humans era bàsicament de tipus instintiu, excloent totes aquelles pràctiques no dirigides a la procreació. Però avui en dia se sap que hi ha, fins i tot, alguns animals mamífers més desenvolupats, com els dofins o alguns monos, que presenten un comportament diferenciat a l’instintiu.

M’agradaria posar-vos l’exemple dels bonobos que recorren al sexe tan en membres del mateix sexe com del contrari i/o a la masturbació per a resoldre els conflictes o per a millorar els vincles entre ells. Viuen en una vida social assaonada de fugaços episodis d’intimitat sexual.

Fases

William Howell Masters i Virginia Eshelman Johnson en la seva obra anomenada Human Sexual Response, diferencien quatre fases en la resposta sexual:

• Fase d’excitació

Aquesta fase es pot desencadenar per una gran varietat d’estímuls (visuals, tàctils, auditius…) que provoquen canvis mentals i físics en el cos per preparar a la persona per a la relació sexual.

En termes fisiològics es relaciona amb la vasodilatació ja que augmenta el flux de sang en certes regions del cos, particularment en els òrgans pèlvics, provocant alhora un augment del ritme cardíac, envermellint a l’àrea del pit i la cara (rubor sexual) i erecció dels mugrons. En l’home el penis experimenta una erecció per l’entrada de sang en els cossos cavernosos, que provoca l’augment de la mida i turgència en aquest; així com també l’augment de la mida del gland per l’entrada de sang en el cos esponjós. En canvi en les dones, apareix l’erecció del clítoris, l’engrossiment dels llavis menors i majors i la dilatació de la vulva amb la particularitat lubricació de la vagina i l’introit vaginal.

• Fase de meseta

En aquesta fase és quan hi ha un augment de la pressió cardíaca, la freqüència respiratòria i cardíaca. També és quan apareix un augment del to muscular i s’augmenta el rubor sexual.

En l’home, els cossos cavernosos i esponjosos arriben a la seva màxima plenitud sanguínia. També es produeix l’elevació i creixement dels testicles i una petita secreció de les glàndules de Cowper responsables de la lubricació. En les dones, augmenta la mida de l’úter, el clítoris s’amaga sota la caputxa arribant al seu màxim creixement i hi ha dilatació dels músculs vaginals.

Si l’excitació desapareix durant aquesta fase o s’interromp l’orgasme, poden aparèixer molèsties com dolor als testicles en els homes o congestió a nivell genital en les dones.

• Fase d’orgasme

Durant la fase d’orgasme és quan s’allibera de forma plaent tota la tensió acumulada en la fase de meseta, es passa de l’activació del sistema nerviós autònom simpàtic al parasimpàtic.

És quan les pulsacions i la respiració estan en la seva màxima freqüència i intensitat, es produeix una gran tensió muscular a nivell abdominal, del coll, dels glutis i del sòl pelvià. Hi pot haver extensió de la columna. A nivell psicològic la resposta és molt variada i específica de cada individu; pot anar des de plaer fins a crits, riure, plorar… S’ha demostrat que la dilatació pupil·lar fugaç és un indicador d’aquesta fase.

Dona. Es produeix la dilatació del coll de l’úter i es desplaça cap a posterior. Apareixen contraccions rítmiques dels músculs del sòl pelvià (sobretot del pubo-coccigi), de l’úter i de l’esfínter anal extern i, com ja he mencionat, contraccions esporàdiques i rítmiques dels músculs esquelètics de l’esquena i dels extensors de les mans i els peus.

En el cas de la dona l’ejaculació no és sempre present quan s’arriba a la fase d’orgasme, però es pot visualitzar un tipus d’ejaculació en forma d’orina i fluïds vaginals.

Home. Es desencadena l’ejaculació, produïda per la contracció del conducte deferent, la pròstata i el conducte ejaculador. També hi ha la contracció dels músculs bulb-cavernosos, pubo-coccigi i de l’anus, així com dels músculs esquelètics igual que en la dona.

• Fase de resolució

Aquesta fase és la tornada a la normalitat física i mental, després d’haver arribat a l’orgasme. Llavors hi ha una relaxació de la musculatura del sòl pelvià i es va perdent la tumescència del clítoris i els llavis menors, així com del penis en el cas dels homes.

En els homes apareix un període refractari, durant el qual és incapaç de tornar-se excitar, o no de la mateixa intensitat. En canvi en les dones, aquest període refractari no existeix.

Alteracions neurològiques

Durant l’explicació anterior no he esmentat la intervenció del sistema nerviós, però és essencial durant l’acte sexual ja que és qui intervé en les manifestacions físiques. Aquí us deixo una imatge que demostra la importància i com es relacionen les diferents parts que hi intervenen.

Les alteracions a nivell de la sexualitat en les malalties neurològiques és molt divers, en funció de la localització de la lesió neurològica. Però també s’ha vist una influència en les deficiències motores, sensitives i/o cognitives que tingui el o la pacient.

La perpetuació de les alteracions sexuals pot ser temporal com es relaciona en lesions cerebrals focals o a permanents com en les lesions de la medul·la espinal. En el cas de l’Esclerosis Múltiple o la Malaltia de Parkinson, les disfuncions van apareixent a mesura que la malaltia va progressant.

Les disfuncions poden anar des de la pèrdua de la funció fins a la hiperfunció (augment del desig sexual) que s’ha observat en pacients amb la Malaltia de Parkinson pel tractament dopaminèrgic.

Us poso alguns exemples molt simplificats de les alteracions que es poden patir en funció de la malaltia neurològica:

• Esclerosis Múltiple

Depenent de l’afectació cognitiva, sensitiva i/o motora que provoca la placa desmielinitzant, apareixerà una afectació en l’esfera sexual o una altra. La fatiga és un dels aspectes que habitualment afecten als pacients amb EM i en el tema de la sexualitat també serà un impediment. En els homes habitualment es troba disfunció erèctil, disfunció ejaculadora, desig disminuït, falta d’orgasme i alteració de la sensibilitat. En canvi, en les dones pot aparèixer falta d’orgasme, alteracions de la sensibilitat, disminució de la lubricació i desig disminuït. En aquest cas és important també parlar de les alteracions psicològiques com el síndrome depressiu, l’augment de l’estrès i ansietat i els canvis de l’autoimatge.

• Accident cerebral-vascular

En aquest tipus de lesions hi haurà major afectació en l’esfera sexual si la lesió es troba en l’hemisferi dret. Els símptomes habituals són disfunció erèctil i d’ejaculació en els homes i falta de lubricació i dolor en les dones. Molts cops hi ha problemes per arribar a l’orgasme per la falta de mobilitat. Igual que en l’EM és habitual que es produeixi una disminució del desig sexual a causa dels canvis en l’autoimatge.

• Lesió medul·lar

Les repercussions de la lesió en la sexualitat dependrà del lloc de la lesió i de la severitat d’aquesta (completa o incompleta). A més a més, pot anar molt relacionat amb l’abolició del control d’esfínters, amb les conseqüències psicològiques i emocionals que comporta. En els homes hi pot haver alteracions erèctils fent que aquesta sigui reflexa (el pacient no la nota) si la lesió és alta, alteracions de l’ejaculació en quasi tots els nivells i falta de l’orgasme o sensació dèbil en lesions baixes. En les dones, hi pot haver alteració en la capacitat de lubricació i dificultat per arribar a l’orgasme en lesions completes o per damunt de L2.

Bibliografia

• Nacidas para el placer – Mireia Darder
• Human Sexual Response – Masters & Johnson
• http://www.karger.com/Article/FullText/360529
• Apunts personals