SEXE, EMBARÀS I POST-PART

14 Mai SEXE, EMBARÀS I POST-PART

Aquesta setmana us vull parlar de sexe. A la consulta parlo de mirar-se, de tocar-se, de masturbar-se, parlo d’orgasmes… Així que he decidit fer aquesta entrada sobre les relacions sexuals, i més concretament què passa durant l’embaràs i el post-part.

INTRODUCCIÓ

En una entrada anterior (aquí) vaig parlar de les diferents fases de la sexualitat (fase d’excitació, maceta, orgasme, fase reflectària i resolució). Us deixo aquí l’esquema que demostra de manera molt visual com home i dona no van totalment coordinats durant un acte sexual.

El fet de tenir això en compte, podria ser de molta ajuda per evitar problemes en aquest tema: el respecte del temps.

QUÈ PASSA A NIVELL HORMONAL DURANT UNA RELACIÓ SEXUAL?

Les hormones i el comportament estan extremadament correlacionats en quasi qualsevol situació del dia a dia, i en el sexe no és menys. Primer de tot ens posarem en context a nivell hormonal, donant per suposat que els seus noms no són desconeguts (aquí i aquí en vaig parlar).

• Testosterona. Principal hormona masculina que participa en la definició dels caràcters masculins, i també és la principal hormona del desig sexual. En les dones també se’n crea, a nivell ovàric, amb menor quantitat i influeix menys en impulsar la motivació sexual.
• Estrògens. És la hormona de la feminitat i, encara que no intervé en el desig sexual, produeix canvis en el cos (lubricació vaginal, rec sanguini en els genitals) i en el comportament (major seducció i benestar). Varia al llarg del cicle menstrual i està molt alta durant l’embaràs.
• Progesterona. Durant la gestació també és la gran protagonista i hi ha dubtes de si afavoreix el desig sexual (com si fos similar a la testosterona dels homes).
• Prolactina. Aquesta hormona es segrega durant la lactància i l’orgasme, així com també en el període refractari després de l’orgasme. Es diu que contribueix en la sensació de sacietat post-coit, per tant té un efecte inhibitori del desig sexual.
• Dopamina. És la hormona de l’eufòria, de la motivació, del plaer. Té un paper important en la recerca de la trobada sexual.
• Noradrenalina. Hormona de l’excitació prèvia a la relació sexual, com si preparés el cos per passar a l’acció.
• Oxitocina. Coneguda com l’hormona de l’amor o l’enamorament. Es troba molt augmentada durant el post-part ja que participa en la relació entre mare i fill, però també s’allibera en grans quantitats durant l’orgasme produint la sensació de benestar i d’unió entre els dos amants.
• Endorfines. És l’hormona del plaer que es segrega durant l’orgasme, així com també l’activitat física. Participa en la disminució del dolor.
• Serotonina. Aquesta hormona es relaciona amb l’estat d’ànim, però a nivell sexual influencia, si està baixa, amb falta de libido.

Llavors tenint en compte totes aquestes hormones, podríem dir que al principi de la trobada sexual per la nostra sang viatjaran hormones com testosterona, estrògens, dopamina, serotonina i noradrenalina que augmentaran moltíssim quan s’arribi a l’orgasme juntament amb l’oxitocina i les endorfines. Després baixaran quasi totes i la prolactina agafarà el protagonisme.

Us transcric un paràgraf del llibre La ciència del sexo de Pere Estupinyà que crec que és un fantàstic resum:

…Si en esas circunstancias aparece la atracción hacia la pareja o una persona desconocida, poco a poco la dopamina y la noradrenalina irán aumentando la excitación, sensación de energía y bienestar, provocando que la atención se focalice en el encuentro sexual. (…) Si terminan en la cama, los niveles de dopamina y adrenalina irán subiendo progresivamente hasta el orgasmo, momento en el que ambos liberarán una enorme cantidad de opiáceas y placenteras endorfinas, acompañadas de una oxitocina que los hará sentirse espiritualmente unidos a la persona con quien han compartido ese fabuloso momento”. 

QUÈ PASSA DURANT L’EMBARÀS? ÉS BO O NO ÉS BO TENIR RELACIONS?

Abans d’entrar en el gruix de l’entrada crec que és important diferenciar entre desig sexual i excitació. El primer el podríem definir com la motivació o interès en el sexe, en canvi l’excitació és la resposta física que acompanya a un acte sexual. En el cas dels homes l’excitació és bastant visible, però en el cas de les dones no.

Els factors que poden influir en la manca de desig sexual són problemes amb la parella, disgustos laborals, falta d’educació sexual, preocupacions familiars, estrès, entre altres factors més externs. En canvi, els factors que influencien en la manca d’excitació poden ser problemes de salut (per exemple problemes cardiovasculars o metabòlics) i en el cas de les dones els canvis hormonals poden tenir un paper més important del que ens pensem.

L’embaràs

Durant l’embaràs les hormones que estan més altes i tenen quasi tot el protagonisme són els estrògens i la progesterona. Si revisem la seva participació durant l’acte sexual veurem que són hormones que ajuden amb el desig sexual. Amb això vull dir que la dona durant la gestació pot no notar canvis en quant a les ganes de tenir relacions amb la seva parella. Però també podria passar que la dona nota menys ganes de tenir relaciones i això no ha de fer sentir-la culpable, ja que hi ha molts altres factors que també hi influencien (tan si estem embarassades com si no).

El cos de la dona sofreix una vertadera metamorfosis durant la gestació, cosa evident per a tothom. Tots aquests canvis poden fer que la futura mamà no es senti còmode amb el seu nou cos i, sobretot cap al final de l’embaràs, es senti pesada o amb poc moviment. Aquest és el moment on la imaginació per buscar noves postures per mantenir relacions i la comprensió de la parella han de ser molt importants.

El bebè

Si recordem, durant l’orgasme les hormones que més brillen són les endorfines i l’oxitocina. Doncs amb la gran unió que hi ha entre el bebè i la mamà, ell també notarà els seus efectes, l’efecte d’hormones de l’amor, del plaer, de la unió…

A més a més, habitualment quan una dona arriba a terme i no es posa de part, es recomana tenir relacions sexuals. Aquest fet no és per totes les hormones, sinó perquè els espermatozoides contenen prostaglandines, una substància que provoca que el coll de l’úter es reblaneixi una mica i pugui facilitar posar-se de part. Malgrat això, el motiu pel qual una dona es posa de part depèn més de la maduració dels pulmons del bebè o de la tranquil·litat que envolti a la mamà, que de les relacions sexuals que mantingui.

LA LACTÀNCIA: QUÈ PASSA SI NO TINC GANES DE TENIR RELACIONS?

Volia acabar l’entrada parlant del silenciat post-part, sobretot quan la lactància està implicada.

La resposta a aquesta pregunta és: lògicament RES!

No és una etapa fàcil per una dona per molts motius: el cansament, les poques hores de son, la incomoditat cap el nou cos, el còctel hormonal, els comentaris de l’entorn, entre altres. Si a més l’acompanyant l’acompanyant exigeix o insinuat que vol tenir relacions sexuals pot derivar amb un sentiment de culpa molt intens. I això pot acabar, per part d’algunes dones, amb relaciones sexuals sense tenir-ne ganes i, fins i tot, amb dolor… El que toca en aquests casos és dir NO, ARA NO ÉS EL MOMENT.

L’explicació d’aquesta manca de libido també la trobem a les hormones. La hormona protagonista durant la lactància és la prolactina, la gran inhibidora del desig sexual. Imaginem la intensitat del seu efecte que augmenta durant l’orgasme i es manté durant el període refractari. Com llavors hem de voler tenir relacions?

I, si ens mirem el regne animal, no hi ha cap femella que es posi en zel durant la criança. Llavors, per què nosaltres, de forma biològica, ho hauríem de fer?

Tot i així, si alguna dona en té ganes, que gaudeixi al màxim perquè això serà beneficiós per ella, pel bebè i per la relació.

BIBLIOGRAFIA

• La ciència del sexo – Pere Estupinyà
• https://www.lavanguardia.com/salud/20121122/54355733171/las-relaciones-sexuales-no-adelantan-el-parto.html
• Compendio de Fisiologia Medica – Guyton & Hall
• El bebè es un mamífero – Dr. Michel Odent