
24 Gen Prolapse
“No obstante, si tenemos una salvación, si nos queda un resquicio para la espereanza, creo que será de nuevo en la hembra de la especie, en la mujer, en quien reside la responsabilidad de lograr tal proeza.”
La cadera de Eva (José Enrique Campillo Álvarez)
Prolapse? Què és aquesta paraula tan rara?
S’usa el terme de prolapse quan es fa referència al descens d’una víscera respecte a la seva posició anatòmica original a causa d’una debilitat en les estructures de suport (lligaments, músculs…).
Estadísticament succeeix més en dones que en homes, per la forma de la musculatura del sòl pelvià (SP) i la maternitat.
Símptomes
La dona notarà una sensació de pes en el periné o una alteració en la funcionalitat de la víscera caiguda o d’una altra que estigui pròxima, per exemple incontinència urinària.
També es poden desenvolupar símptomes de dolor lumbar baix, infeccions de repetició o sagnat.
Classificació
> En funció del grau de descens
Es classifiquen els prolapses en 4 graus:
- 0: absència de prolapse
- 1: lleuger descens de l’òrgan, però que encara es manté dins de la vagina.
- 2: descens de l’òrgan que arriba fins l’entrada vulvar.
- 3: òrgan que es troba en l’entrada vulvar, però que surt a l’exterior en situacions de pressió.
- 4: òrgan que es troba fora de la vagina estant, inclòs en repòs.
> En funció de l’òrgan prolapsat
- Cistocele: caiguda de la bufeta.
- Uretrocele: caiguda de la uretra.
- Histerocele: caiguda de l’úter.
- Rectocele: caiguda de la paret anterior del recte.
- Enterocele: caiguda de la massa intestinal.
Per què passa això?
Com ja he dit, el prolapse es produeix per què hi ha una situació d’excés de pressió sobre la víscera i, al mateix temps, fallen els sistemes de suport fibro-musculars. Malgrat això, no es coneix una causa única que produeixi el prolapse, sinó que es considera multifactorial.
Abans de parlar de les causes més habituals, m’agradaria donar un punt d’atenció a la postura. Aquesta és molt important en quant a la influència que té sobre la posició del nostre diafragma i l’actitud de la musculatura abdominal i del sòl pelvià, ja que això influenciarà en la distribució de les forces de pressió intrabdominal.
Causes més habituals
- L’edat
- La menopausa
- Els embarassos
- Els parts vaginals
- L’obesitat
- La tos crònica
- El restrenyiment crònic
- L’estrès ocupacional
- La cirurgia pelvica o abdominal
- ELs factors congènits
Agruparé una mica les causes per a poder explicar-les millor.
> Edat i menopausa
L’edat i, en el cas de les dones, la presència de la menopausa provoca canvis en la qualitat dels teixits.
En una entrada anterior ja vam definir la menopausa com l’esgotament dels ovaris (entrada). La disminució del nivell d’estrògens que suposa, provoca que la força, el to i la resistència de la musculatura del sòl pelvià es vegi disminuïda; així com també la quantitat i la qualitat del col·lagen, present en els lligaments.
> Embarassos i parts vaginals
Aquests es consideren un factor de risc per dos motius:
- La possibilitat de desgarrament dels músculs del sòl pelvià (entrada) i, per tant, la pèrdua de la seva funció de suport.
- La possibilitat de lesió dels nervis que innerven els músculs del sòl pelvià.
Aquestes possibilitats es veuen augmentades en parts en què s’utilitzin instruments (fòrceps, espàtules, ventoses…), que el nadó pesi més de 3,500 kg o que la fase expulsiva del part sigui molt llarga.
> Restrenyiment crònic
Es defineix restrenyiment com a un trastorn de l’hàbit intestinal definit com una disminució en la freqüència evacuatòria per femta massa dura o difícil d’expulsar. Existeixen els criteris de Roma III (taula 1) que ajuden a classifircar-ho.
Al tenir restrenyiment crònic, els esforços per evacuar seran molt grans provocant que alguna víscera es pugui prolapsar, si es manté en el temps.
> La cirurgia pèlvica o abdominal
Si fem memòria a l’entrada sobre la diàstasis, vam parlar de l’estructura muscular que forma l’abdomen: les capes musculars i com es relacionaven entre elles. Però a més a més, hi ha una relació quasi directe entre la musculatura abdominal profunda (transvers de l’abdomen) i el sòl pelvià.
Quan es fa una cirurgia pèlvica o abdominal, sobretot si les cicatrius són molt grans o no es reparen correctament, l’abdomen pot deixar de ser competent. El concepte de competència abdominal es refereix a què la musculatura abdominal no es contreu per anticipar l’augment de pressió, sigui per un cop de tos o per apnea.
> Factors congènits
Quan parlem de factors congènits, em refereixo a components genètics, com la qualitat del teixit conjuntiu, petites paràlisis de vies nervioses o defectes en el tancament de la línia alba, que també poden influir en el desenvolupament del prolapse.
Tractaments
El tractament serà diferent en funció del grau de prolapse que presenti l’òrgan.
> Tractament de fisioteràpia
Estarà indicat en graus lleus o moderats (grau 1 i 2). Es basa en corregir totes aquelles conductes de risc que es poden modificar (tos crònica, obesitat, restrenyiment, tipus d’esport…), teràpia conductual (postura, hàbits…) i reeducació del SP (consciència corporal, treball de la força, millora del to, GAH).
> Tractament mèdic
Quan el prolapse ha avançat tant, que es troba al tercer o quart grau, la intervenció haurà de ser mèdica. Tot i així, la fisioteràpia podria ser un complement per a què no hi hagi més recidives, fent modificacions posturals, entrenament de la musculatura, etc.
El tractament mèdic es divideix en l’extirpació de l’òrgan prolapsat o en la col·locació dels pesaris. En quant el primer, normalment es realitza en histerocele (caiguda de l’úter), quan la dona és major i no hi ha possibilitats de tenir més fills. En canvi, els pesaris són dispositius que es posen per ocupar l’espai vaginal i donar suport a la bufeta, l’úter o el recte quan aquests han descendit del seu lloc habitual.
Bibliografia
- http://www.aegastro.es/sites/default/files/archivos/ayudas-practicas/08_Estre%C3%B1imiento.pdf
- http://www.ensuelofirme.com/menopausia-y-suelo-pelvico-como-ponerte-en-forma-sin-riesgos
- Apunts

No Comments