31 Mai OXITOCINA I ESTRÈS EN EL PART
L’oxitocina és una hormona creada en el cervell que intervé en determinats processos fisiològics, neuro-endocrins i psicològics, així com en determinats comportaments. És una neurohormona molt important durant l’embaràs, el part i el postpart immediat.
Oxitocina i part
L’embaràs suposa un augment d’estrògens. Aquestes hormones alhora provoquen un increment de l’alliberació d’oxitocina i també dels seus receptors. Aquests augments continuen durant el part per estimular les contraccions uterines i l’obertura del canal del part. Per assegurar aquesta alliberació, existeix una relació directa entre l’úter i el cervell: com més oxitocina, més contraccions uterines i com més contraccions, més oxitocina. D’aquesta manera s’assegura el flux constant d’oxitocina.
Quan el bebè pressiona el coll uterí i la vagina, s’augmenta l’alliberació d’oxitocina. I aquest augment assegura la freqüència de les contraccions. En el moment del naixement, els nivells d’oxitocina poden arribar a ser 4 vegades més alts que el principi del part.
Les funcions de l’oxitocina en el part no acaben aquí. També participa en la disminució del dolor i l’estrès, tot i que hi ha situacions on aquesta baixada no és suficient.
Estrès i part
En una entrada anterior (aquí) ja vaig palar de com l’estrès, concretament l’hormona de cortisol, influenciava en el part. El cortisol és una hormona que té funcions positives i necessàries davant d’una situació d’estrès. És el que ens permet augmentar la concentració sanguínia i mobilitzar els àcids grassos del teixit adipós per prepara el cos per a l’acció, però en altes i constants concentracions pot provocar efectes negatius en el cos, sobretot durant l’embaràs i el part.
Durant el part, les hormones de l’estrès han d’estar baixes per permetre l’alliberació d’oxitocina. Malgrat això, quan les contraccions uterines són molt freqüents, intenses i/o doloroses poden provocar un increment de les hormones de l’estrès i una baixada de l’activitat de l’oxitocina.
Existeixen altres situacions durant el part que poden fer que s’augmenti l’alliberació d’hormones de l’estrès. Alguns exemples són missatges preocupants en relació amb el bebè o a la futura mama on no es té en compte l’alta sensibilitat del moment. Els missatges amb certs tons de pressió en relació amb el comportament de la mare en el part o l’anticipació d’una intervenció, tampoc permeten que la mare vagi fluint amb el procés de part.
I ara què?
En una entrada anterior (aquí) vaig estar parlant de la importància del contacte matern i per la regulació de l’estrès en els nounats. Doncs, el contacte serà també la solució en aquesta situació on les hormones de l’estrès estan disminuint la tan necessària oxitocina. L’activació suau dels nervis sensorials de la pell estimulen l’alliberació d’oxitocina i disminueixen els nivells de dolor i estrès. Així que, si acompanyes a dones en el moment del part o la teva parella està embarassada, acaricia la seva esquena, espatlles, cara… quan vegis el seu dolor. Toca-la perquè ajudaràs a fer que les contraccions uterines es mantinguin i noti menys dolor i por.
Bibliografia
Olza I, et al. (2020). Birth as a neuro-psycho-social event: An integrative model of maternal experiences and their relation to neurohormonal events during childbirth. Journals plos. 15(7): e0230992
No Comments