01 Des NORMAL
Segons la RAE es defineix normal com un adjectiu que, per la seva naturalesa, forma o magnitud, s’ajusta a certes normes fixades anticipadament.
L’origen del terme normal prové del llatí normalis, fent referència a allò que es troba en un estat al qual es considera natural. Així com ens diu la RAE, també pot fer referència a la regla, cànon o model i que s’ajusta a preconceptes establerts amb antelació.
Per a la psicologia, el qualificatiu de normal s’aplica a qui no revela una diferència important respecte la seva comunitat.
Suposo que us deveu estar preguntant per què exposo tants conceptes amb relació a normal. Considero important ser conscients del seu significat i de la quantitat de vegades que s’usa aquest terme.
Durant la primera visita terapeuta, faig moltes preguntes. Necessito crear-me una imatge mental de la vida de la persona que tinc a davant. I, com us dic molts cops, a mi m’agraden els detalls. Llavors, preguntes com les següents a vegades acaben amb respostes com “normal”.
¿Què tal vas de ventre? NORMAL
¿Quantes vegades vas a fer pipí durant el dia? EL NORMAL
¿Com són les teves digestions? NORMALS
I per a mi, aquesta resposta està buida de significat. NORMAL és una paraula massa ambigua perquè depèn, així com diuen les definicions, d’uns conceptes establerts amb antelació i que depenen de la pròpia comunitat. Per a mi no és normal fer pipí cada hora, no és normal sentir-te inflamada després de cada menjada i no és normal anar 5 vegades de ventre al dia. Els meus conceptes estan preconcebuts tenint en compte l’anatomia i la fisiologia humana. Llavors, el més habitual és:
– Anar de ventre ha de ser un acte reflex. Habitualment es produeix 1-2 vegades al dia amb una consistència compacte, sense fer esforç i amb una sensació de satisfacció en acabar.
– La bufeta hauria de poder omplir-se fins a uns valors de 400-600 ml d’orina. Això representa poder aguantar 2-4 h entre miccions.
– L’alimentació és un fet essencial per la nostra existència i, estudiant la fisiologia, sabem que hi ha una certa inflamació post-pandrial. Malgrat això, aquesta petita inflamació no s’hauria de percebre.
Per acabar, m’agradaria que ens aturéssim a pensar quan el cervell posa la resposta “normal” a la punta de la llengua davant una pregunta. El concepte normal és totalment subjectiu a la persona que l’expressa i seria interessant trobar els milions d’adjectius alternatius que expressin realment el que volem dir.
No Comments