HISTERECTOMIA

08 Des HISTERECTOMIA

La paraula histerectomia procedeix del grec: hystera que significa úter i ektomia que significa extirpació. Llavors la histerectomia és la cirurgia per extirpar l’úter.

Actualment es realitzen un nombre considerable d’histerectomies, per exemple al Regne Unit es realitzen unes 100.000 cada any i a Estats Units unes 590.000. Per sort, el 90% són per causes benignes com per exemple fibromes que provoquen sagnats anormals, prolapse uterí, miomes uterins o adenomiosis (quan el teixit que forma la regla es desenvolupa dins la paret muscular de l’úter).

La histerectomia pot ser total, és a dir l’extirpació de tot l’úter, o subtotal que significa que només s’extirpa el cos uterí i es conserva el coll. La decisió d’un tipus o l’altre d’histerectomia depèn del motiu de la intervenció i del criteri mèdic.

Mètode d’intervenció

La gran discussió científica és el mètode de realitzar aquesta histerectomia. Existeixen tres maneres d’extreure l’úter: per laparoscòpia, per vagina o per abdomen. Anirem a diferenciar cadascuna d’elles.

Histerectomia abdominal: És l’extirpació de l’úter a través d’una incisió a la part inferior de l’abdomen. Tradicionalment ha sigut el mètode d’intervenció més utilitzat, sobretot en tumors malignes o quan hi ha presència d’altres patologies pèlviques.

Histerectomia vaginal: És l’extirpació de l’úter a través de la vagina, és a dir, fent la cicatriu al fons de la vagina i traient l’úter a través d’ella. Originalment només s’utilitzava per tractar el prolapse uterí, però actualment és un mètode d’elecció per altres patologies ginecològiques.

Histerectomia per laparoscòpia: És l’extirpació de l’úter a través de petites incisions a nivell abdominal i la utilització de càmeres per accedir a ell. L’elecció d’aquest mètode requereix que el personal sanitari estigui familiaritzat amb la tècnica.

En una revisió d’una revista important van concloure que la histerectomia vaginal és la més freqüent i la que té una recuperació més ràpida i menys episodis febrils en el postoperatori. Tot i així, si la histerectomia vaginal no és possible la millor segona opció és la laparoscòpia encara que el temps d’operació és més llarg i hi ha major possibilitat de lesions en el tracte urinari.

Reflexió personal

Abans d’entrar en la reflexió personal sobre les histerectomies, m’agradaria menciona un estudi on s’especifica que els beneficis de les histerectomies subtotals en comparació a les totals és una millor en l’activitat sexual i en la funcionalitat del sòl pèlvic, tot i que falten més estudis.

La primera reflexió que m’agradaria fer és la importància d’acomiadar-se de l’òrgan. A partir de la setena setmana de gestació es comencen a diferenciar els òrgans sexuals, és a dir, a partir d’aquell moment l’úter format part del cos d’aquella bebè. Un òrgan que estarà adormit fins a l’adolescència. Amb la primera menstruació el tindrem present al menys un cop al mes, pensarem en ell sigui per la incomoditat d’haver d’anar al bany més cops per canviar-nos el mètode que utilitzem o per si hi ha dolor (cosa que no és normal). La connexió arribarà al seu extrem amb l’embaràs i el part on realment es veu el potencial d’un òrgan tan màgic com és l’úter.

La segon reflexió que vull fer és l’observació de l’úter com a òrgan buit amb una grans capacitats. La possibilitat de crear: crear un teixit que es descamarà cada mes si no hi ha la fecundació o de crear una persona a partir de dues cèl·lules. També té la capacitat de guardar: guardar aquella criatura que ha creat i alimentar-la perquè creixi, però també de guardar emocions no expressades.

Amb aquestes dues reflexions presents, crec que la histerectomia no és normés la pèrdua de la matriu per una dona. És la pèrdua d’allò que li ha recordat i l’ha construïda com a dona. Llavors, la meva recomanació és acomiadat d’aquell òrgan amb un ritual íntim i personalitzat com ho faríem d’una persona estimada o d’un espai familiar.  

Bibliografia

Aarts JWM, Nieboer TE, Johnson N, Tavender E, Garry R, Mol BWJ, Kluivers KB. (2015) Surgical approach to hysterectomy for benign gynaecological disease. Cochrane Database Syst Rev; 2015(8): CD003677.

Rebecca C Ramdhan, Marios Loukas, R Shane Tubbs. (2017). natomical complications of hysterectomy: A review. Clin Anat; 30(7):946-952.

R D Clayton. (2006). Hysterectomy. Best Pract Res Clin Obstet Gynaecol;20(1):73-87.

Seung Hyun Lee, So Ra Oh, Yeon Jean Cho, Myoungseok Han, Jung-Woo Park, Su Jin Kim, Jeong Hye Yun, Sun Yi Choe, Joong Sub Choi and Jong Woon Bae. (2019). Comparison of vaginal hysterectomy and laparoscopic hysterectomy: a systematic review and meta-analysis. BMC Womens Health; 19: 83. Evelien M Sandberg, Andries R H Twijnstra, Sara R C Driessen, Frank Willem Jansen. (2017). Total Laparoscopic Hysterectomy Versus Vaginal Hysterectomy: A Systematic Review and Meta-Analysis. J Minim Invasive Gynecol; 24(2):206-217.