07 Mar Massatge perineal
“La dona arriba a créixer amb la idea que el seu cos és anormal: quan sent desig pel simple fet de sentir-lo, quan no el sent perquè se’n sent mancada, perquè el seu cos produeix pèl, cel·lulitis, pudor, líquids… Veient el que se’ns ensenya, no és estrany que la majoria ens sentim poc preparades per relacionar-nos amb -i confiar en- nosaltres mateixes. Ens han medicalitzat el cos des d’abans que naixem.”
Nascudes per al plaer (Mireia Darder)
INTRODUCCIÓ
Aquesta setmana us vull parlar del massatge perineal, però abans seria interessant fer un recordatori de la musculatura del sòl pelvià de la qual vam parlar en un post anomenat Pelvic Floor:
- Musculatura limitada per la pelvis, formada aquesta pel sacre i el còccix per la part de darrera, els dos ilíacs pels costats i per davant pel pubis.
- Es divideix en una part anterior o regió urogenital i una part posterior o regió anal.
- La musculatura es dividia en superficial, mitjana i profunda.
- La funció de tota aquesta musculatura era la de sostenir les vísceres i la part baixa de l’abdomen, així com també permetre l’entrada i la sortida.
Llavors, tenint en compte tot això podem profunditzar una mica més en el tema del post d’avui.
EL MASSATGE PERINEAL
El massatge perineal és una tècnica física que es realitza en les embarassades amb l’objectiu de preparar la musculatura, i tots els teixits de la zona pelvica, pel moment del part. Aquesta preparació és necessària perquè la musculatura s’ha d’estirar per a permetre el pas del nadó pel canal del part.
La recomanació és iniciar el massatge a la setmana 31-33 de gestació durant 5-10 minuts, 2-3 cops per setmana. Quan s’aproxim
a la data del naixement, a partir de la setmana 37, augmentar-ho a 5-6 cops per setmana.
-
EPI-NO
Existeix un aparell, anomenat EPI-NO, que pot ser una opció quan ningú pot fer el massatge a la gestant o per incrementar l’estirament, així com també practicar els “pujos” quan l’embaràs està més avançat, sempre amb supervisió d’un fisioterapeuta.
-
Per què és important el massatge perineal?
Al llarg de la gestació la dona experimenta una sèrie de fluctuacions hormonals que l’ajuden en el desenvolupament del fetus, però també en la preparació del cos pel moment del part. Un exemple seria l’augment dels nivells de l’hormona relaxina, que ajuda a augmentar la laxitud del teixit connectiu i la mobilitat articular i dels òrgans pèlvics.
Com ja vam dir al post, la pelvis femenina forma un cilindre entre el pubis (per davant), el sacre (per darrera) i els espines ilíaques (als costats).
Aquest cilindre es divideix en els diàmetres Hodge: superior (promontori del sacre – zona alta del pubis), mig (centre del sacre – zona mitja del pubis) i inferior (còccixs – zona baixa del pubis).
El nadó passa a través d’aquests tres cilindres realitzant moviments amb el cos, anomenats moviments cardinals i se’n diferencien 6:
1.- Encaixament:
Quan el nadó es col·loca a la part més ample de la pelvis. En dones primerenques aquesta posició es pot realitzar un mes abans, sense que això significa que estiguin de part.
2.- Descens:
Quan el nadó baixa pel canal del part.
3.- Flexió:
Quan el nadó apropa la barbeta al pit, a causa de la resistència que fan els teixits tous (músculs i lligaments) i les estructures òssies. Aquesta posició del cap permet que el pas sigui més fàcil ja que es troba en el diàmetre més estret del cap.
4.- Rotació interna:
Quan el nadó rota sobre ell mateix, a causa de la tensió que ofereixen els teixits tous i la part òssia de la pelvis, de manera que el cap queda cap a la símfisis del pubis.
5.- Extensió:
Quan el nadó separa la barbeta del pit a causa de la direcció de la vagina, cap amunt i cap endavant. Aquest serà el moment en què hi haurà la coronació.
6.- Rotació externa:
Quan el nadó es col·loca en la mateixa posició en què s’ha encaixat per a permetre el pas de les espatlles. Després ja vindria l’expulsió.
Tot i les fluctuacions de les hormones, la coronació és la fase més important pel sòl pelvià, ja que és quan està sotmès al major estirament i on les persones que assisteixen el part decidiran si es farà episiotomia o no.
Llavors és important que la futura mama estigui relaxada, controlant les respiracions i connectant amb el seu cos per a poder identificar quin és el moment d’empènyer de nou.
Per tant, el massatge perineal és important perquè augmenta l’elasticitat i afavoreix la circulació sanguínia de la zona facilitant la relaxació d’aquest pla muscular durant el part (FAME). Però, a més a més, hi ha evidència científica que ho avala:
Cochrane (Beckmann MM, Stock OM) va fer una revisió sobre els efectes del massatge perineal en la reducció del trauma perineal. Van concloure que el massatge perineal reduïa la incidència del trauma que requeria sutura (principalment episiotomia) i probablement també hi havia una disminució del dolor perineal als tres mesos del part (independentment de si s’havia fet episiotomia o no).
Però hi ha molts altres autors que en parlen: Geranmayeh M (2012), Garrett (2006)…
-
Com es realitza?
El massatge perineal consisteix en la introducció dels dos dits a la vagina, més o menys les dues primers falanges, i realitzar traços cap avall i cap al lateral seguint la forma de la vagina de manera intensa i lenta.
També es pot mantenir l’estirament si es troba algun punt i combinar-ho amb la contracció-relaxació-estirament. Malgrat aquestes indicacions, és necessari que la tècnica sigui ensenyada per un professional.
S’ha d’utilitzar lubricant i es recomana fer-ho amb guants per preservar el pH de la vagina. Com ja he dit, s’ho pot realitzar la pròpia gestant o la seva parella, sempre amb un entorn tranquil i agradable.
BIBLIOGRAFIA
- El periné femenino y el parto – Blandine Calais-Germain
- Federación de Associacions de Matronas de España (FAME)
- fisiofitwoman.com
- Apunts
- http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/14651858.CD005123.pub3/epdf
No Comments