LA RELAXINA

LA RELAXINA

La relaxina és una hormona present en la majoria de les espècies estudiades amb funcions molt conegudes durant l’embaràs, el part i altres aspectes de la reproducció femenina. Va ser descoberta per Fredercik Hisaw el 1926 com una hormona que relaxava la símfisi del pubis en les cobaies abans del part. (1)

La producció de la relaxina és diferent en funció del sexe. En les dones està formada per al cos grog i en els homes per la pròstata.

Dona

El cos grog és el residu que queda dins l’ovari un cop s’ha produït l’ovulació i l’oòcit surt cap a les trompes de Fal·lopi. Aquest cos groc té una funció important en la segona part del cicle, durant la fase lútia, ja que participa en l’alliberació d’hormones com la progesterona i la relaxina. Aquestes hormones permeten la preparació de l’úter per si hi ha embaràs.

Si no es produeix la fecundació, el cos grog es degrada i els nivells d’hormones disminueixen. En canvi, quan l’òvul aconsegueix captar un espermatozoide, el cos grog es manté viu durant 3 mesos alliberant les hormones. Passats aquests 3 mesos, és la placenta i l’endometri els que produeixen les hormones.

Home

La pròstata és una glàndula que participa en la funció sexual masculina. Es troba just a la sortida de la bufeta, en el recorregut de la uretra. Té connexió amb els testicles i aporta al líquid seminal zinc, magnesi, enzims, entre altres.

La relaxina té un paper significatiu en la fertilitat, en la implantació, en el creixement uterí i l’acomodació de la pelvis femenina, en el control de l’activitat uterina per prevenir el part prematur, en la preparació de les mames per la lactància i en el part. (2) En el primer trimestre i el part és quan es produeixen els nivells més alts de relaxina. 

L’estudi de la relaxina en els homes és més controvertit. El 1989 es va descobrir la presència de la relaxina en la secreció de la glàndula prostàtica, però la seva funció, a dia d’avui, encara no està clara. Es creu que té efectes en la motilitat dels espermatozoides, atenuant el declivi natural; però també en la penetració en el cèrvix uterí i la capacitat de fertilització. (3)

La relaxina i el part

El paper de la relaxina durant l’embaràs és essencial, perquè participa en la vascularització del teixit uterí i la remodelació del teixit connectiu afavorint els canvis estructurals de les articulacions i els tendons, especialment en la pelvis. En canvi, en el part es creu que la funció de l’hormona és l’estovament del coll uterí i l’activació de les contraccions del miometri, el múscul que forma l’úter. (4)

Es considera que el part consten de 4 fases on diferents hormones tenen papers imprescindibles:

· Primera fase. L’úter està en repòs gràcies a l’acció de la progesterona, la relaxina i altres factors que inhibeixen la contractilitat del miometri.

· Segona fase. La funció uterina es comença a iniciar. L’augment dels estrògens i el cortisol juntament amb l’estirament mecànic de l’úter, condueixen a les contraccions de part.

· Tercera fase. L’úter està estimulat per prostaglandines, oxitocina i cortisol. Internament, es produeix una reacció inflamatòria amb augment de la síntesi de citocines inflamatòries.

· Quarta fase. El naixement del nadó ja ha finalitzat i es produeix la involució uterina i l’expulsió de la placenta. En aquesta fase l’oxitocina és la gran protagonista.

El resum que en fa un article del 2016 el considero una forma elegant de resumir la gran aventura de parir:

“La “vía final común” hacia el parto está compuesta por vías inflamatorias y endocrinas interactivas que inclinan la balanza a favor de la contractilidad uterina coordinada y la dilatación cervical.Estos mecanismos implican un cambio de la progesterona a la dominancia de los estrógenos, acción de la CRH, aumento de la sensibilidad a la oxitocina, formación de uniones gap y aumento de la actividad de las prostaglandinas.Los cambios complementarios en el cuello uterino implican una disminución en el dominio de la progesterona y las acciones de las prostaglandinas y la relaxina, a través de alteraciones del tejido conectivo, que conducen al ablandamiento y dilatación del cuello uterino.Las vías neuronales, hormonales, inflamatorias e inmunes participan en el inicio del trabajo de parto y la unidad útero-placentaria juega un papel importante en la síntesis y liberación de mediadores del parto.” (5)

Conclusions

El part és un ball d’hormones que es coordinen i cooperen per permetre que el cos de la dona s’adapti en el que serà el gran canvi de la seva vida. A vegades aquesta “via final” tarda a arribar i s’exerceix sobre la parella la pressió a la inducció.

L’inici de part es produeix des de dins, quan nadó i placenta decideixen que és EL MOMENT. Així i tot, des de fora podem ajudar i amb aquesta entrada només volia donar llum al paper de la relaxina.

La funció de la relaxina com inductora del part no està demostrada, la majoria d’estudis conclouen dient que és necessària més investigació (6). Malgrat això, se sap amb certesa que participa en el part i que està present en el semen; llavors quan l’embaràs s’allarga més enllà de la setmana 42 tenir relacions sexuals podria ser una ajuda interessant. Aquesta recomanació es dona per la presència de les prostaglandines, hormones que també participen el part; però tal vegada és la influència de les dues les que ajuden a fer que es produeixi el part.


Bibliografia

1.- MacLennan, A. (1983). The role of relaxin in human reproduction. Clinical Reproduction and Fertility, 2(2), 77-95.

2.- MacLennan, A. (1991). The role of the hormone relaxin in human reproduction and pelvic girdlen relaxation. Scandinavian Journal of Rheumatology. 88, 7-15.

3.- Ferlin, A., Menegazzo, M., Gianesello, L., Selice, R., & Foresta, C. (2011). Effect of Relaxin on Human Sperm Functions. Journal of Andrology, 33(3), 474–482.

4.- Irani, R. A., & Foster, S. (2015). Overview of the mechanisms of induction of labor. Seminars in Perinatology, 39(6), 426–429.

5.- Vannuccini, S., Bocchi, C., Severi, F. M., Challis, J. R., & Petraglia, F. (2016). Endocrinology of human parturition. Annales d’Endocrinologie, 77(2), 105–113.

6.- Kelly, A. J., Kavanagh, J., & Thomas, J. (2001). Relaxin for cervical ripening and induction of labour. Cochrane Database of Systematic Reviews.

No Comments

Post A Comment