03 Nov INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’URGÈNCIA
La incontinència urinària és un tema molt habitual a la consulta de fisioteràpia del sòl pèlvic i revisant aquest espai, m’he adonat que no n’he parlat massa. Es pot trobar l’entrada sobre el sistema nerviós i la bufeta i el d’incontinència coital.
Així que aquesta nova entrada m’agradaria parlar sobre la incontinència urinària d’urgència i els seus tractaments.
La incontinència urinària es defineix com a pèrdues d’orina involuntàries. Succeeix entre un 28-47% de les dones, percentatge que es duplica a partir dels 55 anys. Parlo de dones ja que és molt més freqüent que en homes perquè processos com l’embaràs, el part o la menopausa són factors de risc que augmenten la possibilitat de sofrir les pèrdues d’orina.
Existeixen diferents tipus d’incontinències urinàries: d’esforç, d’urgència, mixta, per descoordinació, per revessament, associada al riure… Cadascuna d’elles tenen un factor que les diferencia, però, al cap i a la fi, el problema social o emocional és el mateix: s’escapa l’orina.
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria fer un recordatori del funcionament de la bufeta.
La funció de la bufeta és emmagatzemar l’orina fins que sigui el moment d’expulsar-la i pot arribar a guardar entre 400 i 600 ml d’orina.
Des dels ronyons arriba l’orina a la bufeta, que es va omplint fins que es distenen les parets i s’envia un missatge al cervell de “tinc ganes d’orinar”. Si no és un bon moment, ho ignorem i continuem amb la nostra vida. Arriba un punt en què la distensió és tan gran que les ganes són incontrolables, i aquest és el moment en què busquem un bany desesperadament. No sempre arribem a aquest extrem, altres vegades amb un primer missatge ja anem al bany tranquil·lament.
INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’URGÈNCIA
La incontinència urinària d’urgència es defineix com una pèrdua d’orina involuntària acompanyada o precedida per una sensació imperiosa. Succeeix en el 12-17% dels casos i provoca una important alteració de la percepció de la qualitat de vida perquè sembla que les pèrdues no es poden controlar.
Les causes poden ser molt variades, però habitualment s’observa alguna causa nerviosa, irritativa i/o de conducta, motiu pel qual el tractament s’ha d’adaptar a això.
Tractament
Existeixen tractaments farmacològics, habitualment anticolinèrgics, que es donen en els casos extrems i on la qualitat de vida es veu molt alterada.
La fisioteràpia hauria de ser la primera opció de tractament i es divideix en tècniques conductuals, reeducació del sòl pèlvic i, si és necessari, electroestimulació.
En aquests casos, a mi també m’agrada preguntar sobre aquells aliments que poden influir en el funcionament de la bufeta com la cafeïna, la teïna, entre altres. Aquests aliments es consideren excitants de bufeta i poden provocar aquesta urgència per anar a orinar.
I per acabar, m’agradaria ampliar el concepte de tècniques conductuals. Les tècniques conductuals és el conjunt d’eines que es poden usar per ajudar la persona a agafar consciència del temps que passa entre les miccions, de la quantitat de líquid que beu, dels canvis de rutines que s’han produït a causa de les pèrdues, entre altres. El mètode més utilitzat és el diari miccional: un document on es va registrant la informació relacionada amb la micció. Aquest registre permet agafar consciència i veure quines són les rutines que es poden modificar.
REFLEXIÓ FINAL
La incontinència urinària d’urgència pot causar molt malestar i alteració de la nostra vida. El tractament de fisioteràpia és fàcil i molt efectiu. Així que, si tens aquests símptomes, t’animo que busquis ajuda.
No Comments