EL FETGE, les disfuncions habituals i els medicaments

01 Nov EL FETGE, les disfuncions habituals i els medicaments

Posted at 17:51h in Blog, PNI by

“Resistent baluard, però tampoc etern,
tu m’aboques a totes les coses preferides
i al temps que no sabem si estimar o odiar.
Només sabem que això que més ens estimem
és també el lloc del mal que més ens fa sofrir…”

Continuem amb el fetge i aquest cop vull parlar de les defuncions pròpies que pot sofrir l’òrgan (hepatitis, cirrosis hepàtica i fetge gras) i dels medicaments.

DISFUNCIONS HEPÀTIQUES

Hepatitis

L’hepatitis és la inflamació del fetge.

Les causes de l’hepatitis poden ser alcohòlica, vírica, autoimmune o farmacològica. La més habitual és la vírica. I, en aquest cas hem de diferenciar els virus hepatotrops, que són aquells que tenen tendència a anar a atacar al fetge (VHA, VHB, VHC, VHD, VHE, virus F i G) i els no hepatotrops, que són els que no ataquen directament a l’òrgan però en deixen repercussions (Epstein Barr Virus [mononucleosis], citomegalovirus, virus herpes…).

La majoria de les afectacions hepatotròpiques es curen soles, però si cronifica, com pot succeir amb l’hepatitis B i hepatitis C, és perquè ataca directament al sistema immunitari que ha de lluitar contra el virus.

hepatitis

> Símptomes

Llavors, en quant a la simptomatologia, provoca diferents formes de presentació i moltes poden ser asimptomàtiques. La infecció provoca una resposta immunològica, llavors apareixerà febre, cansament generalitzat (astènia), mal estar general, anorèxia, nàusees o vòmits, mal de cap, diarrea, etc., però, a l’haver-hi afectació del fetge, també apareix dolor a la zona del fetge, icterícia (coloració groguenca de pell i mucoses per l’excés de bilirumina) , acòlia (deposicions blanques o grogoses), colúria (orina de color fosc), hepatomegàlia (augment del la mida normal del fetge).

Quan l’hepatitis es torna crònica és asimptomàtica, encara que de tan en tan apareixen pics aguts. En els casos crònics, a més a més,  hi ha possibilitats de desenvolupar una cirrosis hepàtica ja que el virus va provocant lesions en el fetge.

Cirrosis hepàtica

Es defineix com una malaltia crònica difusa i irreversible en la que es produeix una destrucció de les unitats del fetge (hepatòcits) que el cos intenta regenerar produint, a la llarga, un teixit conjuntiu fibròtic. El resultat són uns nòduls de regeneració i la pèrdua de l’arquitectura hepàtica.dsc00587_001

> Causes

La causa pot ser autoimmune, per trastorns metabòlics, malaltia biliar, fàrmacs, per la presa abusiva d’alcohol, entre altres.

> Símptomes

Com ja he dit, provoca unes lesions que altera el funcionament del fetge. Però si està compensada serà asimptomàtica, el problema és quan es descompensa que pot provocar alteracions a molts nivells:

  1. Hipertensió a nivell de la vena porta. En un estat de salut, el cos passar la sang pel fetge, a través de la vena porta, per ser filtrada. Quan es sofreix cirrosis hepàtica, sobretot si és important, les cicatrius dificulten aquest recorregut, provocant l’augment de pressió dins la vena. Això s’anomena hipertensió portal. Alhora, el cos necessita passar la sang igualment i buscarà anastomosis, és a dir connexions entre dos vasos, provocant que altres òrgans/zones del cos es vegin afectades (hemorroides, varius esofàgiques, varius al melic, edema o congestió lumbar, que pot acabar amb edema a les extremitats inferiors).
  2. Esplenomegàlia. Acumulació de sang a la melsa que provoca que aquesta augmenta la seva mida.
  3. Acumulació d’urea i amoníac. Al no poder degradar les proteïnes per part del fetge, s’acumulen la urea i l’amoníac, que recordem eren substàncies de rebuig. Aquestes substàncies poden arribar a interactuen amb el glutamato a nivell cerebral creant glutamina i provocant encefalopatia hepàtica.
  4. Icterícia. La bilis pot arribar a estar present en el corrent sanguini per la impossibilitat de expulsar-la dels seus conductes.
  5. Augment d’estrògens que provoca eritemes en mans i/o peus, augment del pit en dones, aranyes vasculars.
  6. Síndrome del túnel carpià a nivell sensitiu i bilateral. Hi ha una tendència a l’afectació neural-sensitiva a nivell perifèric quan el fetge no funciona bé.
  7. Alteracions en la coagulació, circulació colateral abdominal, malnutrició proteica-calòrica (albúmina), entre altres.

Esteatosis hepàtica (NAFLD [Non-alcoholic fatty liver disease]) o fetge gras.

Es podria definir com l’acumulació de grassa histològicament visible en els hepatòcits. Es considera un símptoma més del síndrome metabòlic. El síndrome metabòlic és el nom que se li dóna a l’associació de diferents patologia: diabetis mellitus, obesitat central, hipertensió, aterosclerosis i resistència a la insulina.

> Causes

Es considera que el mecanisme d’acció principal és la resistència a la insulina, encara que també es parla de causes nutricionals (pèrdua de pes brusca, nutrició parenteral o mal nutrició proteica-calòrica), trastorns metabòlics estranys, infeccions peri-odontal o alguns fàrmacs (glucocorticoides, estrògens, amiodarona, antiretrovirals, bloquejants dels canals del calci…).

> Símptomes

Molts són asimptomàtics i en les anàlisis no es veuran grans dèficits. Si de cas presenten clínica, tindran dolor a l’hipocondri dret si es menja molt gras, síndrome dispèptic (Sensació de plenitud abdominal + sacietat precoç + distensió abdominal + pesadesa postprandial), símptomes del síndrome metabòlic, trastorns de la pell, canvis en l’estat d’ànim, fatiga, hepatomegàlia.

MEDICAMENTS

Quan ens prenem un medicament aquest és digerit pel duodè per a què pugui ser descompost per part del fetge en substàncies químiques actives que passaran al corrent sanguini. Aquesta descomposició és necessària per a què pugui realitzar al seva funció en el cos i es diferencien dues fases:

  • Fase I: convertir el fàrmac en un metabòlit, mitjançant l’oxidació, la reducció i la hidròlisis.
  • Fase II: originar un producte de rebuig, mitjançant la unió a un substrat endogen o propi.

Les interaccions dels fàrmacs (o d’una planta medicinal o un aliment) apareixen quan s’accelera o s’alenteix el metabolisme de l’altra. Això pot provocar que no produeix totalment la seva funció quan s’accelera o que s’augmenti la concentració, en el cas que alenteixi el metabolisme, i podent provocar efectes secundaris. A més a més, els afectes dels medicaments poden estar influenciat per la capacitat del fetge en eliminar el fàrmac de la circulació, i això depèn del flux sanguina hepàtic i de la eficàcia dels hepatòcits en l’eliminació.

En un article publicat a principis d’octubre d’aquest any comproven que només el 50-75% de la població té una bona reacció als fàrmacs, i la causa d’aquest percentatge poden ser per factors genètics, fisiològics (genera, edat, altres malalties) o ambientals (dieta, hàbits, contaminants ambientals). A més a més, també exposen que el 6,5% de les hospitalitzacions són per reaccions adverses dels medicaments.

Amb aquests resultats només volia alertar del que simbolitzen els medicaments a nivell fisiològic i de conscienciar del descontrol en què actualment prenem algun medicament. Potser ens hauríem d’aturar a pensar en el que simbolitza pel fetge, i pel cos en general, i de si realment és necessària l’acció d’un medicament per a solucionar un simple mal de cap, per exemple.

TRACTAMENT DE FISIOTERÀPIA

En la majoria dels casos l’alimentació, o els canvis en ella, serà el tractament principal, juntament amb algun fàrmac, suplement, etc. Tot i això, en l’àmbit de la fisioteràpia podríem ajudar donant mobilitat al fetge fent bombejos directament sobre la víscera, alliberar tensions de les estructures que l’envolten o s’hi relacionen (diafragma, duodè, colon, fàscies).

En el cas que la disfunció hepàtica provoqui alteracions de la postura (pel dolor) o afectacions musculo-esquelètica (síndrome del túnel carpià en el cas de la cirrosis hepàtica) fer tractament en aquests nivells per a què no es produeixi afectacions a altres punts. Així com també és important pensar en el segment facilitat, ja que pot aparèixer dolor a nivell del sistema musculo-esquelètic a causa d’una disfunció del fetge.

BIBLIOGRAFIA

Tags:
, , , , ,
No Comments

Post A Comment