DESPRÉS DEL CÀNCER DE RECTE

07 Des DESPRÉS DEL CÀNCER DE RECTE

Posted at 00:15h in Blog, Incontiència, Sòl pèlvic by Marta Seguí 0 Comments

Càncer colorectal

El càncer colorectal és el tercer càncer més comú, amb uns 1,8 milions de casos nous diagnosticats el 2018. A més a més, el càncer colorectal és la segona causa principal de mort a nivell mundial.

El tractament mèdic del càncer colorectal consisteix en radioteràpia, quimioteràpia, cirurgia i altres teràpies. El 98% dels pacients diagnosticats es sotmetran a la cirurgia i, al menys un terç, rebran quimioteràpia i/o radioteràpia. La cirurgia s’associa a un risc més alt de complicacions com infeccions, fuges anastomòtiques o hemorràgies, però els tractaments adjuvants també inclouen complicacions com dolor, debilitat, fatiga, diarrea, disfunció intestinal, disfunció ano-rectal, disfunció sexual, ansietat, depressió, reducció de la condició física i alteració de la qualitat de vida (1).

Tractaments

Un tipus de cirurgia que es fa és la resecció anterior baixa del recte amb escissió mesorecte total. Aquest tipus de cirurgia consisteix en l’extracció de la part del recte que conté el tumor per després ajuntar el colon i la part de recte que queda. Aquesta tècnica permet al pacient tenir unes evacuacions intestinals de manera normal i certa continència ja que s’intenta mantenir integra l’esfínter anal intern.

Els inconvenients sorgeixen amb una de les possibles conseqüències: el Síndrome de Resecció Anterior (LARS, en les seves sigles en anglès). El LARS es pot definir com qualsevol alteració de la funció defecatòria després de la cirurgia: incontinència fecal, urgència i evacuacions incompletes. Aquest síndrome es produeix en el 41% dels pacients amb reseccions anteriors baixes del recte. Habitualment els símptomes es resolen als 6-12 mesos i es considera que la causa és per irritabilitat de la zona a causa de la intervenció quirúrgica, però si s’allarguen més enllà dels 12 mesos es considera que seran canvis permanents (2).

Tractaments del Síndrome de Resecció Anterior

Les primeres opcions del tractament del Síndrome de Resecció Anterior són canvis en la dieta, medicaments i ènemes, en una segona línia de tractament apareix la rehabilitació del sòl pèlvic. Quan aquestes opcions terapèutiques han fallat o ja ha passat més d’un any, es recomana estimulació del nervi sacre.

Canvis en la dieta

L’objectiu d’aquesta opció terapèutica és aconseguir major consistència de la femta i així evitar, amb la major mesura possible, la incontinència fecal.

En un estudi amb 58.330 dones, hi va haver una disminució del 18% del risc de sofrir una incontinència fecal en aquelles participants que van fer el major canvi dietètic (3).

Medicaments

Les opcions medicamentoses consisteixen en evitar l’excés de motilitat del colon (2).

Ènemes

Els ènemes es consideren com una teràpia de primera línia per el Síndrome de Resecció Anterior. El mecanisme d’acció per el qual funciona en la incontinència fecal és el simple efecte de la neteja mecànica que es produeix de la zona i que permet al pacient major temps entre evacuacions.

A més a més, s’ha vist que aquesta acció podria ajudar a regular la motilitat colònica.

Rehabilitació del sòl pèlvic

La rehabilitació del sòl pèlvic plantejada consisteix en exercicis de Kegels i entrenaments de l’esfínter anal a través del biofeedback. Les millores de la fisioteràpia pelvicperineal es troben en la incontinència fecal, la freqüència de les deposicions i la percepció de la qualitat de vida (4,5,6).

Estimulació del nervi sacre

L’estimulació del nervi sacre implica l’estimulació elèctrica d’una arrel nerviosa sacre a través d’un elèctrode i un estimulador. Es creu que el mecanisme d’acció por el qual funciona és l’estimulació dels nervis que venen del recte tenint un efecte reductor de la motilitat colònica i augmentant l’activitat retrògrada.

L’estimulació del nervi sacre s’aplica en les diferents patologies que cursen amb incontinència fecal, com per exemple una lesió medul·lar; però en el cas del LARS hi ha una millora del 75% de la incontinència fecal (7,8).

OPINIÓ PERSONAL

He acompanyat a una dona durant aquest llarg camí i considero que la informació és molt important, sobretot en un moment en què el que està en perill és la pròpia vida.

La meva pacient va acudir a la consulta perquè li havien dit que podia tenir incontinència fecal després de la cirurgia i volia posar-hi remei abans. Vam estar treballant per millorar la percepció sensitiva de la zona perineal, per enfortir la musculatura perianal i per anar elastificant la cicatriu interna. Tot hi haver-nos anticipat, la percepció de qualitat de vida després de la intervenció quirúrgica va ser nul·la ja que podria passar-se molt temps en el bany o anar-hi cada 15 minuts o tenir petites fugues sense adonar-se.

Quan ara explica tot el que li ha estat passant, l’acompanyament mèdic li diuen que és normal. La pregunta que ens fèiem nosaltres és: Per què no s’anticipa tot això? Per què no s’explica a les pacients abans d’iniciar tot el procés el que sentiran? És veritat que existeix una acompanyament psicològic, però crec que l’anticipació per part dels metges en el moment en què expliquen les opcions terapèutiques poden ajudar a suportar millor la situació.

La meva visió de fisioterapeuta també em qüestiona per què no es parla de la funció de la rehabilitació pelvicperineal. L’evidència científica ens té en compte com a segona línia de tractament, però no es facilita aquesta opció terapèutica. Tal vegada hi ha llocs on el concepte de treball multidisciplinari és real, però actualment crec que en la meva localització encara falta molt camí per fer.