31 Jul CESÀRIA I LACTÀNCIA MATERNA
L’organització mundial de la salut (OMS) i l’UNICEF recomanen que els nadons siguin alletats exclusivament durant un mínim de 6 mesos i es recomana allargar la lactància fins els 2 anys o més. S’ha observat que la llet materna disminueix el risc d’infeccions gastrointestinals, infeccions del tracte respiratori o el desenvolupament de diabetis tipus 2, entre altres. I, a més a més, s’ha vist que la lactància estén els beneficis a la mare disminuint les taxes de càncer d’ovari i mama i de diabetis tipus 2.
Malgrat aquests gran beneficis, els valors d’alletament matern no són molt alts. S’ha registrat que als 6 mesos postpart només un 25% dels nadons continuen prenent pit a Espanya. Aquest valor és molt semblant a altres països europeus com el 33% de Suècia i el 37% d’Hongria.
La decisió de donar pit està besada en diferents factors com per exemple els antecedents familiars, l’edat, la xarxa de suport, l’ètnia, entre altres. Però també s’ha observat com el tipus de part influencia en aquesta decisió.
La preocupació actual relacionada amb aquest últim punt és l’augment mundial de parts per cesària en els últims 30 anys. El 2010 es va registrar una taxa mitjana de cesàries en països amb ingressos alts del 27% dels casos, quan l’OMS recomana no superar els 10-15% dels parts.
Existeix un estudi anomenat All Our Babies que relaciona el tipus de part i la vivència de la lactància d’una comunitat de Canadà. Els resultats que es van publicar el 2016 van concloure que el 95% de les mares tenien intenció d’alletar les seves criatures, però només el 60% de les dones que van tenir una cesària d’emergència ho van aconseguir en el primer intent, una xifra més baixa quan es compara amb el 75% de les que van tenir un part vaginal. I aquests valors es van veure disminuïts d’una manera prou significativa com per poder concloure que hi havia major possibilitats de lactàncies interrompudes a les 12 setmanes postpart.
En l’estudi anterior es planteja que el motiu d’aquesta dificultat podria tenir relació amb l’estrès matern i fetal associat a les complicacions del part o una disminució de la producció d’oxitocina que influencia en la producció de llet.
En un altre estudi del 2009 on van estudiar 10 dones del Regne Unit van observar com les mares subestimaven els efectes emocionals i físics de la cirurgia. La limitació de mobilitat i els nivells més alts de dolors a conseqüència de la cesària podien obstaculitzar l’atenció infantil bàsica. En aquest mateix estudi van comprovar com hi havia nivells més baixos de l’hormona prolactina responsable de la producció de llet i que provocava una alteració en el comportament fisiològic infantil. I per últim també es mencionava la possibilitat de com la separació física de la mare i el bebè en una cesària podia influenciar en la dificultat de la lactància.
Conclusió personal
La majoria de la població sap de la importància de donar pit i la mares saben com, a vegades, s’ha de lluitar per aconseguir una lactància satisfactòria. Amb aquesta entrada no vull posar més pressió, però sí que m’agradaria iniciar una reflexió personal sobre com les decisions que prenem poden afectar a llarg termini la relació amb la nostra criatura o en la vivència de la lactància.
En la majoria dels estudis, conclouen que és necessari augmentar la formació de les mares en relació a la lactància i, personalment, considero que és el més important. Aquest post ens demostra que hi ha factors que hi poden influir, però socialment ens falta major visualització de l’alletament i més suport si hi ha alguna dificultat. Evitar la pressió cap a les mares per mantenir una lactància dolorosa ni per recórrer a una alimentació amb llet de fórmula si volen continuar intentant-ho.
Respecte i suport, aquesta seria per mi la millor intervenció.
Bibliografia
Sarah Beake, Debra Bick, Cath Narracott, and Yan‐Shing Chang. (2017). Interventions for women who have a caesarean birth to increase uptake and duration of breastfeeding: A systematic review. Maternal & Child Nutrition. 13(4): e12390.
Amy J. Hobbs, Cynthia A. Mannion, Sheila W. McDonald, Meredith Brockway, and Suzanne C. Tough. (2016). The impact of caesarean section on breastfeeding initiation, duration and difficulties in the first four months postpartum. BMC Pregnancy and Childbirth. 16: 90.
Simin Parvanehvar, Najmeh Tehranian, Anoshirvan Kazemnejad, Hossein Mozdarani, Mehdi Hedayati. (2022). Maternal serum adiponectin and leptin levels and their gene expression, postpartum body mass index, and breastfeeding duration based on mode of delivery: A prospective study. Journal of Obstetrics and Gynaecology Research. 48(7):1768-1774.
Leixi Li, Wenlin Wan, Chan Zhu. (2021). Breastfeeding after a cesarean section: A literature review. Journal Midwifery. 103:103117.
No Comments