EL PERITONEU

EL PERITONEU

INTRODUCCIÓ

Qui em coneix, sap la meva passió per les vísceres. Crec que el món visceral és fascinant i sorprenent!

M’encanta notar com es mou una víscera, com respon davant el tacte i com es comunica. Unes vísceres que no parlen quan les toquen, m’alerten de la dificultat del moviment. Unes vísceres que no es relaxen quan les toques, m’alerten de l’estat d’alerta que viuen. Les vísceres sanes han de fluir, has de lliscar entre elles.

Un dels grans responsables del dolors que succeeixen a nivell visceral és el protagonista d’aquesta entrada: EL PERITONEU.

DEFINICIÓ

El peritoneu és una membrana prima i translúcida que cobreix la cavitat abdominal. És una de les membranes més grans i complexes del cos. Es divideix en peritoneu parietal, que és el que cobreix la paret abdominal, i peritoneu visceral, que és el que cobreix les vísceres.

La definició anterior ens dóna a entendre que totes les vísceres estan cobertes per aquesta fina pel·lícula, però no és així. Hi ha alguns òrgans que estan fora del peritoneu, els quals els podem dividir en infraperitoneals (vagina, bufeta, recte, úter, gònades i trompes) o retroperitoneals (part del pàncreas, colon i ronyó).

Durant el seu recorregut, el peritoneu va fent petites modificacions en consistència, fent que es puguin diferenciar estructures de subjecció amb noms propis:

Mesos

Els mesos són duplicacions del peritoneu per subjectar una víscera, permetent-li alhora la seva mobilitat. A més a més, serveixen com a canals d’irrigació sanguina i nerviosa.

Es diferencia: mesenteri, mesogàstric, mesoduodè i mesocolon.

Epiplons

Són estructures de peritoneu que uneixen dues vísceres entre sí. El seu paper de subjecció és escàs, encara que tenen una funció vascular i nerviosa important.

En el cos se’n diferencien dos: epipló menor i epipló major.

Sistema lligamentós

Són replecs de peritoneu més gruixuts que uneixen la víscera a la paret abdominal.

Es diferencia el lligament suspensori de la cúpula pleural, el lligament coronari i el lligament triangular.

FUNCIONS

Així com ja indica la seva definició és un sistema de subjecció visceral permetent alhora la mobilitat, la motricitat i la motilitat visceral. Abans de continuar amb les funcions, m’agradaria explicar la diferencia entre els tres termes anteriors:

· Mobilitat: És el desplaçament que fa una víscera. El diafragma és un dels grans provocadors de la mobilitat de descens visceral durant la inspiració.

· Motricitat: És el desplaçament  que té una víscera respecte el sistema de suspensió que l’uneix a estructures òssies. Llavors, serien tots aquells moviments que tenen les vísceres pel simple fet de moure’ns nosaltres.   

· Motilitat: És el moviment propi que fa la víscera. Per exemple, els moviments que fa l’estomac en la digestió mecànica, com us vaig explicar en una entrada anterior.

També, amb el que he explicat, hem vist que és un mètode per permetre l’arribada de vasos sanguinis i nervis.

I a més a mes, té de funcions de:

· Sistema de protecció i de barrera defensiva ja que té funcions immunològiques importants.

· Sistema d’aïllament tèrmic mantenint els òrgans a una temperatura constant.

PATOLOGIES DEL PERITONEU

La innervació de les vísceres és molt difusa, amb això vull dir que aconseguir identificar un punt concret de dolor en una víscera és quasi impossible. A més a més, molts dels dolors que sentim poden ser per varies causes com per exemple falta de motilitat d’una víscera, per adherències, per postures mantingudes, per irritació del peritoneu a causa de la inflamació de l’òrgan, entre altres.

En una entrada anterior vam parlar del dolor referit i en aquest cas és bàsic entendre que la víscera en sí pot expressar la seva incomoditat a través de dolors molt allunyats d’ella. Un dels millors exemples és el dolor a l’espatlla dreta que provoca el fetge quan està irritat o quan està sobrecarregat. El més interessant d’aquesta lectura és també la possibilitat de fer-ho a la inversa, és a dir, poder treballar la zona des de la distancia quan, per exemple, està molt inflamada i el moviment articular és difícil. 

TRACTAMENT DEL PERITONEU

A través de la teràpia visceral podem aconseguir millorar la mobilitat i la motricitat de la víscera, sobretot quan s’aconsegueix relaxar els sistemes de subjecció. Altres vegades es treballa directament sobre la víscera o sobre els esfínters i les vàlvules.

Abans de començar a fer el tractament sempre s’han de fer alguns tests d’avaluació. Un dels més simples i que ens informa molt sobre el nivell d’irritació del peritoneu és el Test de Blumberg: consisteix en realitzar una pressió a nivell abdominal i deixar-la anar ràpidament. I després fer una palpació més específica per notar si hi ha  dolor o sensibilitat, les regularitat en la superfície visceral, testar la tensió, el to i el moviment, així com també si apareixen reaccions vegetatives.

La sensació després d’una sessió de teràpia visceral és molt agradable i la majoria de pacients marxen amb sensació de descongestió, de tranquil·litat.

Finalment, us deixo un exemple d’estirament del mesenteri perquè es pugui intuir una mica en què consisteix. Però també crec que és clau parlar d’alimentació quan es vol fer treballar sobre les vísceres. Per molt que relaxis, inhibeixis i estiris les estructures, necessitem que el context sigui de la màxima desinflamació abdominal possible.


BIBLIOGRAFIA

No Comments

Post A Comment