EL FETGE, les funcions

25 Oct EL FETGE, les funcions

“Hay tantas cosas, en todos los sentidos, que no nos podemos permitir y a las que, sin embargo, nos resignamos suspirando para estar integrados y sentirnos <normales>”

El fetge és un dels òrgans més importants del cos humà per la rellevància de les funcions en les que participa. Abans de parlar d’això però, m’agradaria fer-vos una petita introducció amb diferents punts importants que crec que s’han de conèixer.

INTRODUCCIÓ

Situació

En anatomia es divideix l’abdomen en nou parts (així com apareix en la fotografia), el fetge es troba en la part superior dreta i mitja anomenada hipocondri dret i epigastri, respectivament. Llavors, quant es vol palpar el fetge s’ha d’anar a buscar sota les costelles del costat dret, ja que només en surt una petita part.

Quan s’estudien els òrgans també és important tenir en compte les relacions que hi ha entre ells ja que una disfunció del fetge els pot afectar o al revés. Llavors, el fetge es relaciona amb:

• 7ena-11ena costella i l’estern
• Diafragma
• Vesícula biliar
• Vena cava inferior i vena porta
• Artèria hepàtica
• Esòfag
• Estómac
• Glàndula suprarenal dreta i ronyó dret
• 1ª i 2ª porció del duodè
• Curvatura hepàtica del colon.

Forma

En el fetge diferenciem dues cares, la diafragmàtica on trobem dos lòbuls i la cara visceral que trobem quatre lòbuls.

En la primera cara, la divisió dels dos lòbuls es produeix a través del lligament suspensori del fetge o falciforme que el fixa al diafragma. Però també existeixen altres lligaments importants que vull mencionar i que us poso la fotografia perquè els aneu situant: el lligament coronari del fetge (va al cor), els lligaments triangulars (un a cada costat) i el lligament rodó del fetge (va al melic, ja que durant el procés embrionari és l’artèria que porta la sang al cor mitjançant el cordó umbilical).

En la cara visceral el que trobem són les impressions de les vísceres que té sota. Per exemple en el lòbul esquerra trobem la impressió gàstrica i en el lòbul dret la impressió còlica (de l’angle hepàtic del colon), la renal (ronyó dret) i la suprarenal (glàndula suprarenal dreta). Els altres lòbuls es van relacionant amb estructures com la 1ª porció del duodè en quant al lòbul quadrat o la bossa omental(*) en quant al lòbul caudal.

(* la bossa omental, o també anomenada transcavitat dels epiplons, és un espai real lliure que està ple de líquid peritoneal que ajuda al lliscament entre les vísceres. Té un forat que comunica amb el peritoneu i es diu hiat de Winslow. Aquesta transcavitat es pot veure alterada en traumatismes, cirurgies abdominals amb sagnats (perquè es coagula la sang i perd la capacitat de moviment), infeccions, etc.)

Innervació

Abans de res, recordar-vos que la innervació de les vísceres la realitza el sistema nerviós autònom, com ja us vaig explicar a un post anterior on també parlàvem del funcionament de la bufeta. Aquest sistema nerviós autònom (SNA) es divideix en sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.

• Innervació simpàtica: Arriba a través dels nervis esplènics majors que surten a nivell de T5-T9 per convergir en el gangli celíac. Comparteix la mateixa innervació simpàtica que l’estómac, la melsa, el pàncreas i ½ del duodè.
• Innervació parasimpàtica: Arriba a través del nervi vago. En aquest cas, comparteix innervació amb quasi totes les vísceres, exceptuant ½ de l’intestí gruixut i els òrgans de la pelvis menor (bufeta, úter, recte).

És important saber els segments vertebrals d’on arriba la innervació ja que alguns cops s’han de buscar relacions. Amb això em refereixo al segment facilitat que ja vam parlar fa uns mesos (aquí teniu el post), i que us explicava que la hipersensibilitat d’un segment vertebral pot estar causat per una excessiva irritabilitat del dermatoma, l’esclerotoma, el miotoma o el viscerotoma del mateix segment vertebral. Llavors, una persona pot presentar dolor als músculs, la zona cutània i/o als ossos innervats pel nivell T5-T9, que són els que arriba la innervació simpàtica del fetge.

FUNCIONS

I per fi ja hem arribat al gruixut del post, què fa el fetge? Així que allà vamos!

• Producció de bilis. La bilis ajuda en la descomposició dels aliments a nivell del duodè durant la digestió. Es produeix en el fetge i s’emmagatzema en la vesícula biliar.
• Producció de proteïnes que aniran al plasma sanguini. Això estarà regulat a partir dels nivell d’aminoàcids en sang, ja que són les unitats a partir de les quals es formaran.
• Producció de colesterol i triglicèrids que ajuden a transportar les grasses.
• Metabolisme dels carbohidrats. Això es refereix a la conversió de la glucosa en glucogen per a poder-lo emmagatzemar i després destruir el glucogen per a obtenir energia.
• Regulació de la coagulació de la sang a través de la síntesis de factors de coagulació.
• Depuració de fàrmacs i altres substàncies tòxiques de la sang.
• Transformació de l’amoníac tòxic en urea. L’amoníac tòxic és un residu format per la degradació de les proteïnes, que després és convertit en urea per ser expulsada a través de l’orina.
• Emmagatzematge de ferro a través de la convecció de la hemoglobina.
• Participació en la lluita contra les infeccions per la producció de factors immunitaris i eliminació de bacteris del torrent sanguini.

BIBLIOGRAFIA

• Apunts
• Atles d’anatomia Prometheus
• http://healthlibrary.uchospitals.edu/Spanish/DiseasesConditions/Adult/Liver/85,P03769