DOLOR LUMBAR I CESÀRIA

DOLOR LUMBAR I CESÀRIA

Introducció

Hi ha pocs estudis científics que parlin de la relació entre el dolor lumbar i la cesària. Una recerca a PubMed mostra 108 articles, que es disminueixen a 88 articles quan selecciones que només sigui en humans. A més a més, la majoria dels articles incorporen l’anestèsia epidural en l’equació com a factor que influencia en el dolor lumbar.

Si comencem per al principi, definim conceptes.

Dolor lumbar

La prevalença del dolor lumbar durant l’embaràs és elevada, concretament el 50% de les dones gestant pateixen dolor lumbar en algun moment dels 9 mesos. Quan aquest dolor lumbar es trasllada a 6 mesos postpart, la prevalença es troba entre 5-40% de la població o un 20% passats 3 anys del part (1).

Les causes fisiopatològiques del dolor lumbar durant l’embaràs tenen relació amb l’augment de la càrrega a causa del pes guanyat, els canvis hormonals, la inestabilitat de la columna vertebral i les articulacions del sacre i la pelvis, així com els mico-traumatismes del teixit connectiu en les articulacions sacroilíaques a causa de les forces musculars per equilibrar els canvis posturals. El dolor lumbar postpart té més relació amb antecedents previs als embarassos (2).

Cesària

Les taxes de part per cesària està augmentant a escala mundial. El 2015, a Estats Units al voltant del 30% de les dones se’ls va realitzar una cesària (5).

Les complicacions d’una cesària poden ser sagrat excessiu en el postoperatori, complicacions amb la ferida i trombo-embolisme, però els riscos a llarg termini no estan tan documentats. Problemes menstruals, adherències intrauterines, embaràs ectòpic per cesària o placenta mal adherida podrien ser algunes de les complicacions que podrien aparèixer al llarg dels anys. (6)

Evidència científica

En un estudi del 2016 (3) es va concloure que les pacients que havien tingut un part per cesària amb anestèsia epidural tenien un risc més alt de patir dolor lumbar en el postpart en comparació amb les dones que havien tingut un part vaginal. L’equip d’estudi hipotitzava que el motiu d’aquesta diferència podria ser per causes posturals, és a dir, la pèrdua de la sensibilitat causada per l’anestèsia epidural permet que les postures en què es col·loca la dona durant el part siguin més perjudicials. També es creia que un altre factor podria ser els períodes més llargs de recuperació a causa de la relaxació muscular que provoca l’epidural.

En un altre estudi  del 2007 (1) es va trobar una relació entre un major risc de patir dolor lumbar persistent després de l’embaràs si la cesària era electiva i no d’urgència. Tot i això, la mostra era molt petit com per sentenciar-ho.

I finalment, en un estudi observacional publicat en la revista oficial de la Societat Internacional d’Ultrasò en Obstetrícia i Ginecologia (ISUOG) troben evidència d’adherències pelvianes en més d’un terç de les dones amb antecedents de cesària, sobretot en aquelles en què hi havia múltiples parts per cesària i/o cirurgia pelviana addicional, com per exemple per endometriosis. A més a més, identificaven les adherències com a factors de risc de dolor pelvic crònic, lumbar i de la bufeta (6).

La majoria dels estudis conclouen finalment que les causes del dolor lumbar és multifactorial perquè hi ha canvis físics i fisiològics durant l’embaràs (augment de la lordosi lumbar, canvis en el centre de gravetat i distensió abdominal) i després del part (càrrega del bebè i determinades postures per la lactància) que també hi podrien influir (4).

Conclusió: reflexió personal

La capacitat del cos en compensar és sorprenent. El cos no sap reparar un desequilibri, sinó que ho compensa a través d’altres estructures. L’embaràs és l’exemple més visual: la prioritat és el desenvolupament del bebè, encara que això impliqui modificar, inhibir o desplaçar altres estructures.

Tenint en compte això, el dolor lumbar durant la gestació és una situació freqüent i comprensible. El dolor lumbar en el postpart immediat també s’entén perquè totes les estructures han estat sofrint durant l’embaràs l’estirament, la pressió o la compressió d’alguna estrucutra.

El que menys es pot entendre és quan aquest dolor s’allarga en el temps o és a causa d’una intervenció. L’evidència científica demostra que una cicatriu crea uns canvis en les estructures del cos lesionades, però també sabem que el patró de moviment que es desenvoluparà davant el dolor també serà diferent. Potser no hi ha una lesió que es pugui trobar a través d’ecografies, ressonàncies o radiografies, sinó que sigui l’inici d’una disfunció postural o l’alteració del moviment articular d’aquelles vèrtebres. Aquesta reflexió final només vol demostrar el que la majoria dels articles acaben concloent: falta investigació per poder entendre l’origen del dolor lumbar en el postpart tardà.

Bibliografia

1.- Mogren, I.I. 2007. Does caesarean section negatively influence the post-partum prognosis of low back pain and pelvic pain during pregnancy? Eur Spine J. 16 (1): 115–121.

2.- W W K T, M W N Wong. 2003. Factors associated with back pain symptoms in pregnancy and the persistence of pain 2 years after pregnancy. Acta Obstet Gynecol Scand. 82 (12): 1086-91.

3.- Yuan-Yi Chia, MD, Yuan Lo, MD, Yan-Bo Chen, MD, Chun-Peng Liu, Wei-Chun Huang, PhD, and Chun-Hsien Wen, MD. 2016. Risk of Chronic Low Back Pain Among Parturients Who Undergo Cesarean Delivery With Neuraxial Anesthesia. Medicine (Baltimore). 95 (16): e3468.

4.- C H Wang, K W Cheng, C A Neoh, S Tang, B Jawan, J H Lee. 1994. Comparison of the incidence of postpartum low back pain in natural childbirth and cesarean section with spinal anesthesia. Acta Anaesthesiol Sin. 32 (4): 243-6.

5.- A Di Spiezio Sardo, G Saccone, R McCurdy, E Bujold, G Bifulco, V Berghella. 2017. Risk of Cesarean scar defect following single- vs double-layer uterine closure: systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Ultrasound Obstet Gynecol. 50 (5): 578-583.

6.- F Moro, D Mavrelos, K Pateman, T Holland, W L Hoo, D Jurkovic. 2015. Prevalence of pelvic adhesions on ultrasound examination in women with a history of Cesarean section. Ultrasound Obstet Gynecol. 45 (2) :223-8.

No Comments

Post A Comment