Cicatrius

19 Jun Cicatrius

Posted at 10:46h in Blog, Dolor, Sòl pèlvic by Marta Seguí 0 Comments

“…s’hagin anat transformant els antics pecats en moderns trastorns”

Nascudes per al plaer (Mireia Darder)

Aquesta setmana us vull parlar sobre les cicatrius i la importància del seu tractament.

En consulta veig habitualment cicatrius de molts tipus: recents o antigues, petites o grans, hidratades o enganxades, acceptades o doloroses. Poden ser de cesàries o per extracció d’algun òrgan, per un procés cancerigen i també poden ser per estètica.

p1050400

Vull donar la importància que tenen realment aquestes marques a la pell i, per sobre de tot, la necessitat de ser treballades el més aviat possible. Quan una cicatriu no es tracta (hidratant-la i mobilitzant-la), poden portar problemes a llarg termini fent que al principi costi relacionar-ho amb aquella intervenció de fa tan temps.

CICATRIU

La Real Acadèmia Espanyola defineix cicatriu com: “Señal que queda en los tejidos orgánicos después de curada una herida o llaga. // Impresión que queda en el ánimo por algún sentimiento pasado.” (1)

(Vull fer un parèntesis per a transmetre la meva sorpresa en quant a la definició de la RAE. M’ha alegra que tingui en compte la possibilitat de tenir cicatrius emocionals.)

Continuem. Davant qualsevol lesió, el cos desenvolupa un procés de cicatrització que es divideix en (2):

Inflamació. Aquesta fase consisteix en vasodilatació per a què permeti l’arribada dels diferents organismes del sistema immunitari. Aquests organismes ajudaran a protegir-nos d’una infecció, i permetre així que es pugui desenvolupar la fase següent.
Proliferació. Aquest punt consisteix en la curació de la ferida a través de la creació de nou teixit.
Remodelació. Última fase que permet que les fibres de col·lagen es vagin adaptant a la tensió de la zona.

Com a terapeutes realment podem intervenir en aquesta última fase de remodelació. És el moment perfecte per a què se li doni a la cicatriu les diferents tensions i es faci el màxim de flexible possible. Quan això no es produeix, les cicatrius poden desenvolupar una cicatrització errònia; però també hi ha altres factors que poden influir com per exemple la mida de la cicatriu, la zona on està, l’estat de la pell, la genètica, l’alimentació, entre altres (3).

Alteracions en la cicatrització

Quan una lesió no es cicatritza bé pot desenvolupar cicatrius queloides o hipertròfiques. Aquest tipus d’alteració és quan hi ha una hiperproliferació dels fibroblastos i una disposició errònia del col·lagen (5). Això pot causar major dolor i que estèticament es vegi més. exd0023-0382-f1 (Foto a: cicatriu normal. Foto b: cicatriu queloide) (6)

Relacionat amb aquesta hiperproliferació del teixit, també vull mencionar les adherències. Aquestes són creixements descontrolats cap a les capes profundes. Habitualment es veu en cicatrius abdominals i provoca que els òrgans es vagi enganxant entre ells o a la paret abdominal i que, per tant, el seu funcionament es vegi dificultat.

Crec que és necessari explicar-vos una mica la anatomia del teixit conjuntiu per entendre d’on surt el col·lagen i els fibroblastos.

Teixit conjuntiu

La majoria dels teixits del nostre cos estan format per teixit conjuntiu. Aquest tipus de teixit aporta força, densitat, elasticitat, nutrició, protecció, comunicació, entre altres.

El teixit conjuntiu es classifica en teixit conjuntiu laxa (forma les vísceres, els nervis i els músculs) i teixit conjuntiu dens. Aquest últim pot ser irregular (càpsules articulars, pell i periosti) o regular (tendons, lligaments i aponeurosis). En tots els tipus està compost bàsicament per:

Cèl·lules: fibroblastos, leucòcits, fibroclastos etc.
Matriu extracel·lular: es diferencia la substància fonamental, on hi ha tots els elements no fibrosos que permet l’agregació de proteïnes, i la substància fibrosa, on hi ha fibres com l’elastina o el col·lagen.
Plasma intersticial: l’espai que ho engloba tot i que serà important la quantitat de minerals que hi ha.

TRACTAMENTS

El principal tractament que us vull parlar és el de la fisioteràpia, però abans us deixo aquí tres opcions en el cas de que la cicatriu fos queloide o hipertròfica.

** Radioteràpia

En aquesta revisió d’estudis que us presento, fan una combinació de radioteràpia i escissió quirúrgica, demostrant que és una tècnica segura i factible (5).

** Toxina botulínica

S’han fet estudis per a utilitzar la toxina botulínica com a tractament per a les cicatrius i els resultats han sigut positius en quant a què redueix la fibrosis de la pell disminuint la proliferació dels fibroblastos, modulant l’activitat del factor de creixement i reduint l’expressió de citoquines inflamatòries. Tot i així és necessari continuar fent estudis sobre la toxina botulínica (5-8).

** Silicona

En forma de prevenció de cicatrius queloides o hipertròfiques existeix un gel de silicona i unes lamines del mateix material. En aquesta revisió van poder concloure que és interessant en quant a prevenció, encara que la metodologia dels estudis revisant era deficient (9).

** Fisioteràpia

I finalment, en fisioteràpia el tractament bàsic consisteix en la mobilització respecte les superfícies inferiors. Això es pot aconseguir amb les pròpies mans o amb ventoses. A més a més, sempre recomano que les usuàries també s’ho facin a casa amb algun tipus d’oli (rosa mosqueta, pompeya o alguna crema que tinguin cicatritzant). Us deixo aquí un link d’una pàgina web de fisioteràpia que proposa algunes tècniques per auto-tractar-se les cicatrius:

https://www.fisioterapia-online.com/videos/auto-masaje-para-las-cicatrices-post-quirurgicas

I abans d’acabar m’agradaria fer una parada a aquelles cicatrius que no acaben de curar i que moltes vegades tenen emocions enganxades. Crec que en aquests casos MÉS QUE MAI s’han de tocar, s’han de mirar, s’han de sentir per acabar acceptant-les.

Les marques de la nostra pell són indicacions del que hem viscut i, a vegades, recordatoris dels aprenentatges quan l’oblit va guanyant terreny.

BIBLIOGRAFIA

Tags:

cicatriu, col·lagen, Fisioteràpia, queloide, silicona, teixit conjuntiu, toxina botulinica, ventosa