BEBÈ DE NATGES

18 Mai BEBÈ DE NATGES

Posted at 12:24h in Blog, Embaràs, Sòl pèlvic by Marta Seguí 0 Comments

Introducció

L’embaràs es va desenvolupant sense que nosaltres puguem posar-hi control. El fetus s’implanta a l’úter i crea la placenta, fa el seu propi sistema circulatori, les hormones es disparen, l’úter va creixent i buscant lloc entre les diferents vísceres… i tot això ho fa sense que la futura mama pugui intervenir massa. Pot fer activitat física, alimentar-se correctament, treballar-se per estar tranquil·la; però el desenvolupament del bebè es va produint lliurement. Aquesta llibertat de la naturalesa també es veu reflectida en la posició del bebè.

Posició podàlica

L’evidència científica ens diu que el 94% dels bebès tenen una presentació cefàlica, és a dir, que quan neixen primer apareix el cap i després el cos. Dintre d’aquesta posició hi ha diferents matisos, com per exemple que el bebè miri cap endarrere o cap endavant influenciant en la rapidesa del part o en la localització del dolor durant les contraccions.

La posició podàlica és una altra opció de presentació. La incidència és molt més baixa, només succeeix en un 4% dels embarassos. En aquest cas, també hi pot haver matisos (1):

– Incompleta: cul amb les cames estirades cap al tronc.

– Completa: cames doblegades de manera que els peus queden a prop del cul.

– Footling: un peu o els dos són els que es presenten primer.

La sanitat pública, davant aquesta situació, recórrer a una cesària programada. La incidència de cesària en un part de natges és del 69-100% dels casos. Quin és el motiu d’això? Molts cops és la falta de formació dels professionals que acompanyen a les dones durant el part (2) i per la certa evidència científica que demostra que el part vaginal de natges comporta un augment de mortalitat i morbiditat natal (3).

Així i tot, el gener del 2022 la Revista Europea de Llevadores (4) va publicar una revisió sobre les experiències de les dones per prendre la decisió sobre el mètode de part de natges. Es va concloure que les futures mares experimenten moltes emocions i pressions internes i externes davant la percepció de risc del seu part. Un bon acompanyament per al personal sanitari format, millorava la percepció de seguretat de les futures mares i disminuïa la incidència de morbiditat materna aguda greu.

Què fer abans del part per ajudar?

Normalment, a l’ecografia de la setmana 30 és quan es poden veure la posició del bebè i quan es diagnostica que, en aquell moment, el bebè està de natges. Aquest diagnòstic preocupa a les mares perquè podria tirar per al terra la il·lusió d’un part vaginal. Tot i això, fins a la setmana 33 de gestació no caldria alarmar-se i, hi ha literatura que exposa que fins a la setmana 37 de gestació el bebè es podria tornar a girar (5).

El moviment de girar-se depèn exclusivament del bebè, forma part d’aquells fets que no es controlen. Tot i això, hi ha algunes accions que podrien ajudar.

Moxibustió i acupuntura

La moxibustió, una tècnica de la Medicina Tradicional Xina, consisteix a cremar l’herba de moxa, també coneguda com a artemisa, sobre alguns punts d’acupuntura (6).

Una revisió del 2021 (7) va estudiar la intervenció de l’acupuntura i la moxibustió per ajudar el gir del bebè que està de natges. Les conclusions suggereixen que la moxibustió té un efecte positiu en la correcció de la presentació, especialment en la població asiàtica, i l’acupuntura podria ser una bona sinergia a afegir a la moxibustió.

Versió cefàlica externa

La versió cefàlica externa és un procediment mèdic que consisteix en la manipulació externa del cap i el cul del bebè amb l’objectiu de provocar un gir de 180° del bebè. Generalment, s’ofereix a partir de la setmana 36 en les nul·lípares o a partir de la setmana 37 de gestació en les multípares.

Segons una revisió del 2021 (8), la taxa d’èxit és del 50%, augmentant un 10% en aquelles dones que ja havien tingut fills. Aquest percentatge reafirma que la tècnica és segura

Moviment

No he trobat evidència científica que parli sobre la importància del moviment per aconseguir que el bebè es mogui, però la lògica afirma que tots aquells moviments i tècniques que permetin donar espai al bebè seran d’ajuda.

El ioga, la fisioteràpia obstètrica o l’osteopatia són opcions molt interessants que permetran alliberar teixits i estructures per facilitar el gir. Les zones de treball s’haurien de centrar a obrir el diafragma, estirar el múscul psoes i allongar els lligaments uterins, així com també realitzar moviments en plans a favor de la gravetat o gatejar.

Conclusions

La posició de natges també podria ser provocada per factors com un cordó umbilical curt, una placenta baixa o nivells d’hormona tiroides, entre altres. Aquests són factors no modificables on la confiança en la sàvia naturalesa del bebè és bàsica. Davant una notícia com aquesta, la tranquil·litat també serà important. Existeixen algunes accions que es poden desenvolupar per ajudar al bebè a girar-se, però, com he dit al principi, hi ha coses que no podem controlar i segurament seran els primers aprenentatges que ens permet la maternitat.